La direcció de PROMSA, que, amb una actitud digna del període franquista, no reconeix el dret d’associació dels treballadors autònoms, ha aconseguit, amb amenaces, xantatges i promeses sense garanties, dividir el col·lectiu amb dos propostes alternatives: la rescissió dels contractes si mantenien l’aturada o la “possible negociació dels contractes, només per als trades -no per a la resta del col·lectiu- i la possibilitat de parlar d’algun tema econòmic al setembre”, sempre amb la condició que la negociació sigui directa amb el col·lectiu i mai amb presència del sindicat.